En el present article, t’expliquem de manera detallada què és el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), quins són els principals símptomes i de quina manera es pot treballar i dur a terme un tractament del TOC.
Qué es el TOC? Quins són els seus símptomes y el seu tractament
El trastorn obsessiu compulsiu és un problema freqüent i sovint amb repercussions per a la persona i el seu entorn (personal, familiar, relacional, laboral, etc.). Aquest trastorn sol incloure símptomes relacionats amb obsessions i compulsions, encara que també és possible tenir únicament símptomes d’obsessió o de compulsió.
Símptomes principals del trastorn obsessiu compulsiu (TOC)
Les obsessions fan referència a aquells pensaments persistents i intrusius que apareixen per la nostra ment constantment i que ens causen ansietat. Solen tractar sobre temàtiques com: aprensió a la brutícia, necessitat de control (sobre si mateix/a o altres), dubtes i por a la incertesa, o intrusió de pensaments no desitjats o immorals (sexualitat, agressivitat, tabús…)
En canvi, les compulsions són rituals constituïts per conductes o comportaments que duem a terme per a alleujar l’ansietat que ens produeixen les obsessions. Aquest tipus de rituals es produeixen de manera repetitiva i la persona sol sentir un gran impuls a realitzar-los. En aquest cas, solen tractar sobre temàtiques com: neteja, ordre, recompte, exigències, pautes estrictes o comprovacions
Tractament del TOC
El tractament més habitual per al trastorn obsessiu compulsiu és l’exposició amb prevenció de resposta (EPR) de la teràpia cognitiu-conductual que detallarem en un altre dels nostres articles del Blog.
En el post d’avui, des de Vaico Psicologia ens agradaria explicar-te com es treballa el TOC des de ACT, enfocament que es complementa perfectament amb la EPR.
Cal destacar que la ACT no és un conjunt particular de tècniques, sinó que es tracta d’un enfocament transdiagnóstico que té com a objectiu fomentar la flexibilitat psicològica. En concret, aquest concepte es compon de sis processos psicològics que convé treballar (l’acceptació, el jo com a context, la defusión, el contacte amb el present, els valors i les accions compromeses), sobre els quals hem aprofundit en l’anterior article sobre ACT.
Hem de tenir en compte que, treballant des de la Teràpia d’Acceptació i Compromís, tractem de canviar la relació que la persona manté amb els seus propis esdeveniments interns (sensacions, emocions, pensaments, experiències, etc.).
Vivim en un context sociocultural on existeix la creença estesa que l’adequat és tractar de controlar aquells pensaments, emocions o sensacions que ens resulten molestos, i sembla donar-se per descomptat que és necessari eliminar el sofriment a pesar que aquest intent de solució pugui comportar nombroses conseqüències negatives. En canvi, des de ACT, la persona, en comptes d’intentar eliminar els seus símptomes (que és el que caldria esperar), aprendrà a acceptar els seus esdeveniments interns incontrolables perquè no li generin majors conseqüències negatives.
Imaginem que seria alguna cosa així com el fet d’intentar lluitar per a sortir d’unes sorres movedisses. El treball consistiria a adonar-se que, com més ens esforcem per sortir i combatre contra els nostres esdeveniments interns, més ens enfonsarem. Pel que la clau, en aquest sentit, seria observar, sense jutjar, tot allò que ens ocorre a nivell intern per a poder sortir d’aquelles sorres movedisses que tant ens espanten en un inici.
Dels símptomes a l’acceptació i els valors: procés de canvi per al tractament del TOC
Dit això, la ACT no se centra en els símptomes del TOC (obsessions i compulsions), sinó a promoure la flexibilitat psicològica i els seus sis processos bàsics per a millorar la qualitat de vida de la persona.
Abans de treballar amb els processos bàsics, en ACT se sol començar amb un procés de desesperança creativa. Aquest procés fa referència a la importància d’observar les estratègies que la persona ha seguit per a fer front al seu problema, i analitzar si aquest tipus d’estratègies li han estat útils o per contra aquests intents de solució són part del problema i li han portat més perjudicis que beneficis.
La idea és mostrar a la persona que presenta TOC els efectes paradoxals del control, o, dit d’una altra manera, com els intents per controlar els pensaments poden funcionar a curt termini alleujant l’ansietat, però no a llarg termini (En la nostra clínica també som psicòlegs especialistes en ansietat del tipus que sigui). Amb el pas del temps, si continuem intentant controlar i lluitar contra els nostres pensaments, sensacions i emocions, ocorrerà que apareixeran més tard amb major força i serem cada vegada més poc inclinats a experimentar-los.
Manteniment i possibles causes del trastorn obsessiu compulsiu
El que sol ocórrer és que la persona entra en un cercle viciós on evita sentir, no s’exposa als seus esdeveniments interns i això de manera momentània li produeix alleujament (disminuint el seu malestar probablement duent a terme alguna compulsió).
Si la persona segueix aquest mateix patró, amb el pas del temps, cada vegada que apareix alguna sensació molesta, és molt probable que l’experimenti amb major força, i això acabaria comportant que a poc a poc anés perdent el contacte amb els seus valors personals i dedicant el seu temps exclusivament a les seves obsessions i compulsions, afectant notablement la seva qualitat de vida.
Trastorn obsessiu compulsiu o TOC: com actuar
Seria recomanable fer conscient a la persona que presenta TOC de la importància de deixar a un costat l’intent de control dels esdeveniments interns (obsessions, sensacions) i comprometre’s a canviar duent a terme accions orientades als valors triats per ella mateixa, és a dir, que la persona actuï sobre la base d’aquelles àrees de la seva vida que més li importen.
Alguns exemples de valors personals podrien consistir en: ser una bona mare, ser honest/a, conrear l’altruisme, mostrar gratitud… Com podem observar, els valors farien referència a propòsits vitals, tenint en compte que aquests mai són assolibles com ocorreria per exemple amb els objectius.
Per tant, la idea és que la persona que presenta TOC permeti que siguin els seus valors els que guien les seves accions, i no les seves obsessions o compulsions, que en realitat li lleven energia i temps de la seva vida. Es tractaria de posar el nostre focus d’atenció en el present i en l’aquí i ara sense deixar-nos portar per preocupacions futures o pensaments rumiativos sobre el passat.
Així mateix, com hem pogut comprovar, l’alternativa d’afrontament en el TOC podria consistir també a permetre’s aquest tipus d’esdeveniments privats sense intentar controlar-los, perquè s’ha observat com intentar controlar les obsessions i pensaments pot resultar contraproduent, ja que el fet de focalitzar la nostra atenció en aquesta mena de pensaments pot fer que el problema es torni més freqüent i intens.
Cal destacar que, per a treballar els esdeveniments interns seria recomanable afeblir la literalitat del llenguatge de la persona. Les persones que presenten TOC solen espantar-se dels seus pensaments i obsessions com si fossin la realitat, per la qual cosa seria important diferenciar entre el propi fet de tenir un pensament, i el fet de sentir-se obligat a actuar amb el que la pròpia obsessió li dicta (fusió cognitiva).
Et convidem a reflexionar sobre tots aquests aspectes treballats. És important que puguis plantejar-te si val la pena continuar en la lluita de les teves obsessions, si això a llarg termini t’està ajudant, o si potser pots canviar la manera d’actuar enfront d’aquest problema.
No dubtis a contactar amb els nostres psicòlegs Terrassa si necessites suport d’un professional de la Psicologia per a ajudar-te amb aquest problema, estarem encantats de poder atendre’t.
– Escrit per Alicia Jiménez, Psicóloga General Sanitaria i Redactora de contenidos.
