Síndrome de l’impostor: per què sents que no et mereixes el que tens

T’ascendeixen a la feina i el primer que penses és que ha estat sort. Aproves un examen difícil i et convences que era més fàcil del que semblava. La teva parella et diu com t’estima i, en lloc de sentir-te bé, penses que no t’ho mereixes.

Si alguna vegada has pensat “no em mereixo el que tinc”, és possible que hagis experimentat la síndrome de l’impostor. És molt més freqüent del que sembla.

En aquest article t’expliquem què és, com es manifesta, per què apareix i, sobretot, quan és una inseguretat passatgera i quan convé demanar ajuda psicològica.

Què és la síndrome de l’impostor

La síndrome de l’impostor és la sensació persistent de no merèixer el que es té, acompanyada de la por de ser “descobert” com un frau. La persona que la viu tendeix a atribuir els seus èxits a factors externs (la sort, el moment, l’ajuda d’altres persones o un error de qui la va avaluar) i no a la seva capacitat o al seu esforç.

Tot i que se sol associar a la feina o als estudis, no es queda només aquí. També pot aparèixer en les relacions més properes. Per exemple, quan penses “no mereixo que la meva parella m’estimi tant, perquè no soc tan bona com es pensa”, quan sents que els teus amics t’aprecien més del que caldria o quan la teva família se sent orgullosa de tu i tu només pots pensar en el que et falta. En el fons, la idea és la mateixa: si els altres et veiessin tal com tu et veus, deixarien de valorar-te.

El terme el van descriure les psicòlogues Pauline Clance i Suzanne Imes el 1978, a partir del seu treball amb dones amb carreres professionals d’èxit que, malgrat els seus èxits, se sentien poc capaces.

És important aclarir una cosa: la síndrome de l’impostor no és una malaltia ni un diagnòstic clínic. És un patró de pensament i de relació amb un mateix. Això no vol dir que no sigui important: quan es manté en el temps, pot generar molt de malestar, afectar les teves relacions i limitar decisions importants de la teva vida.

Símptomes de la síndrome de l’impostor: com es manifesta en el dia a dia

La síndrome de l’impostor no es veu des de fora. Moltes vegades, qui la pateix és una persona responsable, treballadora, afectuosa i valorada pels altres. Alguns dels senyals més habituals són:

  • Atribuir els èxits a la sort o a les circumstàncies, i no a les teves capacitats.
  • Sentir que en algun moment els altres s’adonaran que “no vals tant”.
  • Tenir dificultats per acceptar els elogis, les mostres d’afecte o el reconeixement.
  • Comparar-te constantment amb altres persones i sortir-ne sempre perdent.
  • Una autoexigència molt alta: res del que fas et sembla suficient.
  • Preparar-te en excés per a qualsevol tasca per por de fallar o, al contrari, posposar-la.
  • Evitar nous reptes, ascensos o oportunitats perquè no et sents preparat.
  • Viure els errors com una prova que, en realitat, no ets capaç.

Exemples de la síndrome de l’impostor

  • A la feina: t’ofereixen un lloc de més responsabilitat i el rebutges perquè creus que no estàs a l’altura, tot i que fa anys que fas una bona feina.
  • Als estudis: treus bones notes, però penses que has tingut sort amb les preguntes o que el professor va ser generós.
  • En la parella: la teva parella et diu com t’estima i, en lloc de sentir-te bé, penses que no t’ho mereixes o que tard o d’hora s’adonarà que no n’hi ha per a tant.
  • En la família i les amistats: quan algú proper et diu que està orgullós de tu o que ets important per a ell, sents que no és veritat o que, si et conegués de debò, canviaria d’opinió.

Els 5 tipus de síndrome de l’impostor

La investigadora Valerie Young va descriure cinc perfils habituals, que ajuden a reconèixer com es manifesta en cada persona:

  • El perfeccionista: si una cosa no és perfecta, és un fracàs.
  • L’expert: sent que mai no en sap prou i necessita formar-se sense parar abans de fer un pas.
  • El geni natural: creu que, si una cosa li costa esforç, és perquè no hi serveix.
  • El solista: pensa que demanar ajuda demostra que no és capaç.
  • El superheroi: necessita rendir al màxim en tots els àmbits de la seva vida per sentir-se vàlid.

Causes de la síndrome de l’impostor: per què apareix

No hi ha una única causa. Normalment hi intervenen diversos factors alhora:

  • L’autoexigència i el perfeccionisme. Quan el llistó és tan alt que mai no s’arriba, qualsevol èxit sembla insuficient. Sovint, darrere d’aquesta exigència hi ha ansietat i una gran necessitat de tenir-ho tot sota control.
  • La història personal. Haver crescut en entorns on el valor personal depenia dels resultats, on es comparava molt o on l’afecte i els èxits passaven desapercebuts pot influir en com et valores avui.
  • La comparació constant. Veure només la part visible dels altres (els seus èxits, la seva seguretat, les seves relacions) i comparar-la amb els teus dubtes interns.
  • Els canvis i els nous reptes. Un ascens, una feina nova, començar una carrera, emprendre o iniciar una relació solen despertar aquesta sensació.
  • La baixa autoestima. Quan la imatge que tens de tu és negativa, costa molt integrar els èxits i l’afecte dels altres com una cosa merescuda. Si t’hi reconeixes, et pot ajudar treballar la baixa autoestima amb un psicòleg.

Síndrome de la impostora: afecta més les dones?

Com que es va descriure per primera vegada en dones, durant anys se n’ha parlat com la “síndrome de la impostora”. Avui sabem que pot afectar qualsevol persona, sigui quin sigui el seu gènere.

Tot i així, alguns factors socials poden fer que moltes dones la visquin amb més intensitat: la pressió per demostrar més en entorns laborals tradicionalment masculins, la manca de referents o les expectatives d’haver d’arribar a tot. Per això encara s’utilitza l’expressió “síndrome de la impostora”, per posar el focus en aquesta realitat.

Cal anar al psicòleg per la síndrome de l’impostor?

Aquesta és probablement la pregunta més important. La resposta curta és: no sempre, però en molts casos sí que et pot ajudar molt.

Quan la síndrome de l’impostor és una inseguretat normal

Sentir dubtes davant d’un repte nou és normal. Que et tremoli la veu a la teva primera presentació, que dubtis de tu el primer dia en una feina nova o que et sentis insegur al principi d’una relació forma part del procés d’adaptar-te a una cosa desconeguda. Si aquesta inseguretat apareix en moments puntuals i desapareix a mesura que guanyes experiència i confiança, probablement no necessites ajuda professional.

Quan convé demanar ajuda psicològica per la síndrome de l’impostor

Pot ser recomanable consultar un psicòleg quan:

  • La sensació de ser un frau és constant, tot i que acumulis èxits i experiència.
  • Et frena: rebutges oportunitats, no demanes un ascens o evites projectes que t’interessen per por de no estar a l’altura.
  • Et genera ansietat, preocupació excessiva o dificultat per desconnectar. En aquests casos, la teràpia per a l’ansietat et pot ajudar a recuperar la calma.
  • Et porta a esforçar-te en excés fins a l’esgotament per compensar el que creus que et falta, amb el risc d’acabar amb estrès o burnout.
  • S’afegeix a una autoestima baixa o a una manera molt dura de parlar-te a tu mateix.
  • Afecta el teu benestar, el teu descans o les teves relacions de parella, familiars o d’amistat.

Demanar ajuda no vol dir que hi hagi res “malament” en tu. Vol dir que vols entendre per què et veus així i aprendre a relacionar-te amb tu d’una manera més justa.

Com es treballa la síndrome de l’impostor en teràpia

En teràpia, l’objectiu no és “convèncer-te” que vals, sinó entendre què està passant i què manté aquesta sensació en el present. Junts s’exploren els pensaments, les emocions i els comportaments que alimenten el problema: l’autoexigència, la comparació, l’evitació de reptes o la dificultat per rebre reconeixement i afecte.

A Vaico Psicologia treballem amb un enfocament basat en l’evidència: no es busca eliminar els pensaments de dubte, sinó canviar la relació que tens amb ells, perquè no siguin els que decideixin per tu i puguis avançar cap al que és important per a tu.

Moltes vegades, la síndrome de l’impostor va de la mà d’altres dificultats, com la baixa autoestima, l’ansietat o l’estrès, que també es treballen durant el procés.

Com superar la síndrome de l’impostor: què pots començar a fer

Aquestes pautes et poden ajudar a començar a canviar la teva relació amb aquesta veu interna. No substitueixen la teràpia, però són un bon primer pas:

  • Posa-li nom. Reconèixer “això és la meva síndrome de l’impostor parlant” ajuda a prendre distància del pensament, en lloc de quedar-te atrapat donant-hi voltes una vegada i una altra.
  • Registra els teus èxits. Apunta el que aconsegueixes i què vas fer tu per aconseguir-ho. Davant del dubte, tindràs dades i no només sensacions.
  • Aprèn a rebre. Quan algú et feliciti o et mostri afecte, prova de donar les gràcies sense justificar-te ni treure-hi importància.
  • Revisa el teu nivell d’exigència. Pregunta’t si demanaries el mateix a una altra persona.
  • Compte amb la comparació. Recorda que compares el teu interior, amb tots els teus dubtes, amb l’exterior dels altres.
  • Parla’n. Compartir-ho amb persones de confiança sol mostrar que no ets l’únic que se sent així.
  • No esperis a sentir-te preparat al 100 %. Moltes vegades la seguretat arriba després d’actuar, no abans.

Preguntes freqüents sobre la síndrome de l’impostor

No. No és una malaltia ni un diagnòstic clínic, sinó un patró de pensament en què la persona sent que no mereix el que té i té por de ser descoberta com un frau. Tot i així, quan és intensa o es manté en el temps, pot generar molt de malestar.

No. Tot i que és molt habitual a la feina i als estudis, també pot aparèixer en la parella, la família o les amistats, quan sents que no mereixes l’afecte o el reconeixement que reps.

Solen anar de la mà. La por constant de fallar o de ser descobert pot generar ansietat, i una autoestima baixa fa més difícil reconèixer els propis èxits i l’afecte dels altres com a merescuts.

Sí. Amb treball personal i, quan cal, amb ajuda psicològica, és possible canviar la manera com et valores i aprendre a relacionar-te d’una altra manera amb aquests pensaments de dubte.

Quan la sensació de no merèixer el que tens és constant, t’impedeix aprofitar oportunitats, et genera ansietat o esgotament, o afecta el teu benestar i les teves relacions.

Si sents que la síndrome de l’impostor t’està frenant, a la feina o en les teves relacions, a Vaico Psicologia et podem ajudar a entendre què et passa i a construir una relació més amable amb tu. Atenem a la nostra consulta de Terrassa i en línia, en català i en castellà.

5.0
powered by Google
Paula De la Asuncion profile picturePaula De la Asuncion
14:05 19 Feb 25
Vaig acudir en un moment de desesperació i cúmul de moltes situacions a la meva vida. Alberto ja ha estat no només un gran psicòleg sinó un gran acompanyant. Algú que m'ha ajudat a agafar forces i seguir un camí que semblava que no era meu. Acabo aquest cicle molt més segura de mi mateixa, més decidida i sobretot, coneixent-me i volent-me més i millor. Gràcies a l'equip i sobretot a Alberto.
Vaico és un centre excepcional amb grans professionals que realment es preocupen pels pacients. Des del primer dia, em vaig sentir escoltada i compresa, i cada sessió és un espai segur per créixer i guarir. Estic especialment agraïda a l'Oriol, l'empatia i la dedicació del qual estan marcant una gran diferència en la meva vida. Es nota que estima la seva feina i això la converteix en algú únic. Recomano aquest centre a qualsevol que busqui suport i ajuda!✨
Quim Aguirre profile pictureQuim Aguirre
20:11 10 Dec 24
Ja fa un any i mig que he estat fent teràpia amb l'Oriol i ho recomano totalment. Vaig començar a anar-hi en un moment personal difícil, i l'Oriol em va tractar genial en tot moment i em va anar proporcionant eines i coneixement que m'han ajudat a millorar molts aspectes de la meva vida. No dubtaré en tornar-hi si en un futur ho necessito!
Raquel Domínguez profile pictureRaquel Domínguez
11:59 22 Nov 24
Molt bona experiència, m'han sabut escoltar i donar les eines q necessitava per poder solucionar els meus problemes.
Han sigut dos anys en els quals he estat molt ben acompanyada per un gran professional com és l’Oriol. Et proporcionen un espai segur on poder parlar de tot el que necessitis i on et donen tècniques per anar treballant en els objectius que et planteges a l’inici de tot aquest procés! Molt recomanable i eternament agraïda
Estefania és una psicòloga de 10. Vaig arribar-hi en el pitjor moment de la meva vida, i en la primera visita ja vaig saber que m'ajudaria moltíssim. No m'equivocava. Van ser uns mesos difícils i m'ha sabut guiar de la millor manera possible. Sempre us estaré molt agraïda per ensenyar-me tot el que m'ha ensenyat. Professional i persona meravellosa. Mil gràcies!
Xavi Mota profile pictureXavi Mota
08:40 12 Apr 24
He treballat gairebé un any amb l'Oriol i el recomano 100%. Et fa sentir molt còmode i et dona eines molt vàlides per afrontar els diferents problemes que hem d'afrontar. Una gran decisió començar la teràpia i veure com millores sessió a sessió.
Judith López profile pictureJudith López
11:13 27 Feb 24
Vaig arribar a Vaico a través del contacte d'una amiga i ha sigut un suport indispensable per arribar als objectius que m'havia marcat per millorar. L'Oriol et fa sentir molt còmode i et dona espai per tractar qualsevol tema. Estic encantada.100% recomanable.
Marc Leon Barturó profile pictureMarc Leon Barturó
17:54 25 Aug 23
No puedo estar más agradecido por todo el proceso. ¡Me han ayudado muchísimo! ¡Totalmente recomendable! ¡Muchas gracias!!
June Tirados Terrades profile pictureJune Tirados Terrades
18:34 24 May 23
Me he sentido mucho agusto durante todo el proceso. Todo el mundo debería poder acceder a profesionales así.
Ivan Gomez martinez profile pictureIvan Gomez martinez
21:39 06 May 23
Agradezco mucho la ayuda recibida, un trato de 10!
Lorena Padilla profile pictureLorena Padilla
13:28 21 Apr 23
He trabajado con Oriol y puedo decir que es un gran profesional, que te escucha y te hace sentir cómodo, siempre con una sonrisa y buscando las maneras de hacerme sentir mejor. Sin duda una experiencia inolvidable.
He estado en una situación extrema de estrés, donde me creaba problemas incluso familiares y El acudir a VAICO ( atendido por ,Oriol) he visto que mi vida ha cambiado mucho, sobre todo en tranquilidad y relaciones con los demás, lo recomiendo
Maria Gibert profile pictureMaria Gibert
16:46 04 Jan 23
Estoy muy contenta con la experiencia y seguimiento de vaico psicologia, creo que está siendo positivo para mi. Muchas gracias por vuestra ayuda! 🙂
Sonia Rodríguez profile pictureSonia Rodríguez
12:12 30 Oct 22
Hace un mes y poco decidí darme de baja porqué me vi que ya podía sola, pero quería agradecer lo mucho que mi psicólogo de Vaico me ha ayudado en este viaje.
Tenía miedo al principio y me costó confiar en él, pero si estás dispuesto a que te ayuden y dejarte ayudar, merece mucho la pena. A veces no tenemos las herramientas suficientes, ellos te las dan.
Recomiendo el centro, te cuidan y te escuchan y no te juzgan, eso se agradece.
"Un día sufriendo, es un día aprendido."
Oriol es mi terapeuta ya hace bastante tiempo, en el tiempo que llevo asistiendo a sus visitas, me a ayudado a superar mis miedos, y a quererme mas, pues hacia tiempo me había olvidado de mi, con su ayuda he avanzado, he ganado en calidad de vida, Oriol me transmite confianza y es muy buen profesional. Os lo recomiendo!!!!!!👍👌