Somatitzar és molt més freqüent del que sembla, i no vol dir que t’ho estiguis inventant ni que el dolor sigui “menys real”. Vol dir que el teu cos està expressant alguna cosa que, per la raó que sigui, no està trobant una altra sortida. En aquest article t’expliquem què és somatitzar, per què l’estrès i l’ansietat acaben al cos, com reconèixer-ho i què pots fer al respecte.
Què vol dir somatitzar
Somatitzar és expressar a través del cos un malestar que té un origen emocional o psicològic. La paraula ve del grec soma, que significa cos. Quan una persona somatitza, l’estrès, l’ansietat, la tristesa o la ràbia que no s’està gestionant es tradueixen en símptomes físics reals: dolor, tensió, problemes digestius, fatiga, alteracions de la pell.
Convé aclarir dues coses des del principi:
- Els símptomes són reals. Qui somatitza no fingeix ni exagera. El mal de cap és real i l’estómac està regirat. El que canvia és l’origen: no hi ha cap lesió o malaltia que ho expliqui, sinó una càrrega emocional sostinguda.
- Somatitzar no és un signe de feblesa. És una resposta humana molt comuna. Tots somatitzem en algun moment; la diferència és la freqüència, la intensitat i fins a quin punt afecta la vida diària.
Per què somatitzem l'estrès i l'ansietat
Per entendre per què l’estrès acaba al cos cal recordar per a què serveix l’estrès. És una resposta de supervivència: davant d’una amenaça, el cos es prepara per actuar. El cor s’accelera, els músculs es tensen, la respiració es fa més curta, la digestió es frena perquè en aquell moment no és prioritària. És un sistema dissenyat per a situacions puntuals, amb un principi i un final.
El problema apareix quan l'”amenaça” no s’acaba. Una feina que desborda, un conflicte de parella que s’allarga, una preocupació que dona voltes al cap sense resoldre’s. El cos es manté en alerta durant setmanes o mesos, i aquesta activació contínua passa factura: la tensió muscular es converteix en dolor crònic, la digestió frenada en molèsties intestinals, la respiració curta en sensació d’ofec.
A això s’hi suma un altre factor: la dificultat per identificar i expressar el que sentim. Quan una emoció no es reconeix, no es posa en paraules o s’intenta tapar, no desapareix. Busca una altra via. I moltes vegades aquesta via és el cos. Per això hi ha persones que diuen “jo no estic estressat”, però porten mesos amb contractures, insomni o problemes d’estómac. El mateix passa amb l’ansietat: en molts casos es detecta abans per les palpitacions o la pressió al pit que per la preocupació que hi ha al darrere.
Símptomes físics de la somatització més freqüents
La somatització es pot manifestar de moltes maneres, i cada persona té els seus “punts febles”. Aquests són els símptomes físics de l’estrès i l’ansietat que apareixen amb més freqüència:
- Dolors musculars i tensió: contractures al coll, les espatlles i l’esquena, dolor de mandíbula per serrar les dents (bruxisme), mals de cap tensionals o migranyes.
- Problemes digestius: estómac tancat o regirat, acidesa, nàusees, diarrea, restrenyiment, sensació de nus a l’estómac.
- Alteracions del son: dificultat per adormir-se, despertars nocturns, sensació de no descansar encara que es dormin les hores.
- Fatiga i esgotament sense cap causa física que ho justifiqui.
- Símptomes cardiovasculars i respiratoris: palpitacions, opressió al pit, sensació de manca d’aire, marejos.
- Pell: picors, brots de dermatitis, urticària o grans que apareixen o empitjoren en èpoques d’estrès.
- Sistema immunitari: refredats freqüents, herpes labials recurrents, més facilitat per emmalaltir.
- Altres: nus a la gola, formigueig, sudoració excessiva, canvis en la gana, dolor pelvià o menstrual més intens.
És important recordar que qualsevol d’aquests símptomes pot tenir una causa mèdica. Somatitzar no es diagnostica per descart d’un dia per l’altre, sinó quan les proves mèdiques no troben una explicació suficient i el malestar coincideix amb períodes d’estrès o dificultats emocionals.
Somatitzar emocions: exemples habituals
De vegades és més fàcil entendre-ho amb situacions concretes:
- Una persona que porta mesos en una feina que la desborda comença a tenir mals de cap cada tarda. Els caps de setmana, curiosament, desapareixen.
- Algú que evita enfrontar-se a un conflicte familiar nota que se li tanca l’estómac cada vegada que s’acosta un dinar amb aquella persona.
- Una persona que “està bé” després d’una ruptura, i que no ha plorat ni n’ha parlat, porta setmanes amb una fatiga que no s’explica pel seu descans.
- Algú amb tendència a controlar-ho tot i a anticipar problemes es desperta cada nit a les tres amb el cor accelerat.
En tots aquests casos el cos està dient alguna cosa que la persona no està dient amb paraules. I, mentre no s’atengui l’origen, el símptoma tendeix a mantenir-se o a canviar de forma.
Com saber si estàs somatitzant
No hi ha cap prova única que ho confirmi, però sí algunes senyals que solen apuntar en aquesta direcció:
Els símptomes van i venen amb el teu nivell d’estrès
Empitjoren en èpoques de pressió i milloren quan desconnectes.
Les proves mèdiques no troben cap causa
O la causa que troben no explica la intensitat del que sents.
Els símptomes canvien de lloc o de forma
Avui l’estómac, la setmana que ve el cap, el mes següent l’esquena.
Et costa identificar què sents
Quan et pregunten com estàs, respons “cansat” o “amb dolor”, però no sabries dir si estàs trist, enfadat o espantat.
Et reconeixes contenint emocions
No plores, no et queixes, “tires endavant”, no vols molestar.
Has començat a organitzar la teva vida al voltant del símptoma
Evites plans, estàs pendent de cada sensació corporal, et preocupa tenir alguna cosa greu.
Si diverses d’aquestes senyals et resulten familiars, val la pena aturar-te a mirar què està passant més enllà del símptoma.
Somatitzar no és el mateix que el trastorn de somatització
Somatitzar és un procés normal que tots experimentem en més o menys mesura. Una altra cosa és el trastorn de símptomes somàtics (abans anomenat trastorn de somatització), un diagnòstic clínic que es reserva per als casos en què els símptomes físics són persistents, generen una preocupació desproporcionada i ocupen gran part del temps i l’energia de la persona durant mesos.
La majoria de les persones que somatitzen no tenen aquest trastorn. Tenen estrès mantingut, ansietat o emocions difícils que no han trobat sortida. I això, amb ajuda, es pot treballar.
Com deixar de somatitzar
No hi ha cap fórmula ràpida, perquè deixar de somatitzar no consisteix a eliminar el símptoma sinó a atendre el que hi ha al darrere. Tot i així, hi ha coses que ajuden:
Descarta primer una causa mèdica
Abans d’assumir que tot és estrès, ves al metge. Somatitzar no exclou tenir una malaltia, i saber que les proves estan bé també redueix part de la preocupació.
Aprèn a posar nom al que sents
Sembla senzill, però moltes persones que somatitzen tenen dificultats per identificar les seves emocions. Aturar-te un moment al dia a preguntar-te “què estic sentint ara?” i respondre amb alguna cosa més que “bé” o “malament” és un primer pas.
Busca la relació entre el símptoma i el context
Anota quan apareix el dolor, què estava passant abans, amb qui eres, què pensaves. Amb uns dies de registre sol emergir un patró.
Cuida el bàsic: son, descans i moviment
No resol l’origen, però un cos esgotat somatitza més i aguanta menys.
Deixa de lluitar contra el símptoma
Com més es vigila i es combat una sensació corporal, més s’intensifica. Aprendre a observar-la sense alarmar-se forma part de la feina.
Demana ajuda professional
Quan la somatització es manté en el temps, la teràpia psicològica ajuda a entendre què l’està provocant i a desenvolupar altres maneres de gestionar l’estrès i les emocions. La feina no se centra només en el símptoma, sinó en les variables que el mantenen.
Preguntes freqüents sobre somatitzar
Com saber si estic somatitzant?
Les senyals més habituals són que els símptomes físics empitjoren en èpoques d’estrès i milloren quan desconnectes, que les proves mèdiques no troben cap causa que els expliqui, que canvien de forma o de lloc amb el temps, i que et costa identificar o expressar el que sents. Si et reconeixes en diverses d’elles, és probable que estiguis somatitzant.
Què és la somatització?
La somatització és el procés pel qual un malestar emocional o psicològic, com l’estrès, l’ansietat o la tristesa, s’expressa a través de símptomes físics reals: dolors, tensió muscular, problemes digestius, fatiga o alteracions de la pell, entre d’altres.
Què vol dir somatitzar emocions?
Somatitzar emocions és sentir al cos el que no s’està reconeixent o expressant a nivell emocional. Per exemple, tenir l’estómac tancat davant d’un conflicte que s’evita, o mals de cap recurrents en una etapa de molta pressió que no s’està gestionant.
Quins símptomes o malalties es poden somatitzar?
Els símptomes més freqüents són mals de cap, contractures i dolor muscular, molèsties digestives, insomni, fatiga, palpitacions, sensació d’ofec i problemes de pell. L’estrès mantingut també pot empitjorar malalties ja existents, com la dermatitis, el còlon irritable o les migranyes. Sempre convé descartar abans una causa mèdica.
Somatitzar és el mateix que fingir o inventar-se els símptomes?
No. Qui somatitza pateix símptomes reals, encara que el seu origen sigui emocional i no una lesió o malaltia. No és fingir ni exagerar, i tampoc és una cosa que la persona controli de manera voluntària.
Com deixar de somatitzar?
El primer pas és descartar una causa mèdica. Després, es tracta d’aprendre a identificar el que se sent, trobar la relació entre els símptomes i les situacions d’estrès, cuidar el descans i deixar de lluitar contra les sensacions corporals. Quan la somatització es manté en el temps, la teràpia psicològica ajuda a treballar l’origen del malestar i no només el símptoma.
Comencem?
Contacta amb Nosaltres
Rellena el siguiente formulario y nos pondremos en contacto contigo lo antes posible.
Oriol Carbonell Valverde
Psicólogo General Sanitario
Nº Colegiado: 26324
Tenía miedo al principio y me costó confiar en él, pero si estás dispuesto a que te ayuden y dejarte ayudar, merece mucho la pena. A veces no tenemos las herramientas suficientes, ellos te las dan.
Recomiendo el centro, te cuidan y te escuchan y no te juzgan, eso se agradece.
"Un día sufriendo, es un día aprendido."
