Quan a algú que estimem li diagnostiquen una malaltia greu, el dol no sempre espera la pèrdua, pot començar abans: a la sala d’espera de l’hospital, en veure com la persona canvia, en imaginar com serà la vida sense ella…Moltes persones viuen aquest dolor en silenci i amb culpa, perquè senten que no tenen dret a plorar algú que encara és viu.
Aquesta experiència s’anomena dol anticipat. És una reacció humana i freqüent, i entendre-la et pot ajudar a viure aquest temps amb una mica més de calma. En aquest article t’expliquem què és el dol anticipat, què és normal sentir, com afecta les persones que cuiden i què pots fer per afrontar-lo.
Què és el dol anticipat?
El dol anticipat, també anomenat dol anticipatori, és el procés emocional que comença abans que es produeixi una pèrdua que es veu venir. Sol aparèixer quan un ésser estimat té una malaltia greu, crònica o en fase avançada: un càncer amb mal pronòstic, una demència, una malaltia neurodegenerativa o el deteriorament propi d’una edat molt avançada.
A diferència del dol que arriba després d’una mort sobtada, aquí hi ha temps. I aquest temps és alhora un regal i una càrrega. Permet acomiadar-se, cuidar i dir allò que queda per dir, però també obliga a conviure durant mesos o anys amb la incertesa i amb la tristesa del que es va perdent.
És important saber que en el dol anticipat no només s’anticipa la mort. També es ploren pèrdues que ja s’estan produint: la persona que era abans de la malaltia, els plans compartits, la relació tal com era i la mateixa rutina, que passa a girar al voltant de metges, tractaments i cures.
El dol anticipat no és un trastorn ni un senyal que alguna cosa vagi malament en tu. És una manera natural de preparar-se per a una cosa molt dolorosa.
Símptomes del dol anticipat: el que és normal sentir
Cada persona viu el dol anticipat a la seva manera, però hi ha reaccions que apareixen molt sovint. Reconèixer-les ajuda a no sentir-se estrany ni culpable per tenir-les.
Tristesa i plor
De vegades en moments inesperats: en veure una foto, en fer la compra o en pensar en una data assenyalada que potser ja no compartireu.
Ansietat i por
Davant de cada prova mèdica, cada trucada de l’hospital o cada canvi en l’estat de salut.
Pensaments sobre la mort
La mort de la persona i sobre com serà després. Imaginar el funeral o la vida sense ella pot generar molta culpa, però és una manera habitual que té la ment de preparar-se.
Culpa
Per no fer prou, per perdre la paciència, per desitjar que el patiment s’acabi o per continuar fent plans propis.
Enuig i irritabilitat
Amb la malaltia, amb els metges, amb altres familiars o fins i tot amb la mateixa persona malalta.
Esgotament físic i mental
Problemes de son, canvis en la gana o dolors sense una causa clara.
Sensació de distància o desconnexió
Com si una part de tu ja s’estigués acomiadant. Pot espantar, però també és freqüent.
Aquestes emocions poden conviure amb moments de proximitat, tendresa i fins i tot alegria. Sentir totes dues coses alhora no és incoherent: forma part del procés.
Té fases el dol anticipat?
No hi ha un ordre fix ni unes fases que calgui passar l’una darrere l’altra. Tot i així, moltes persones reconeixen tres moments que es van alternant segons evoluciona la malaltia:
- L’impacte del diagnòstic. Xoc, incredulitat, sensació d’irrealitat. Costa assimilar la notícia i de vegades es nega o es minimitza la gravetat.
- L’adaptació a la malaltia. La vida es reorganitza al voltant dels tractaments i les cures. Apareixen el cansament, la incertesa i les petites pèrdues del dia a dia.
- La preparació per al comiat. Quan el final es percep més a prop, sorgeix la necessitat de parlar, de tancar assumptes pendents i d’imaginar com serà la vida després.
És normal anar i tornar entre aquests moments. Una millora pot portar esperança i, poc després, un empitjorament pot retornar la por amb més força.
Dol anticipat en les persones cuidadores
Qui cuida directament la persona malalta sol viure el dol anticipat amb una intensitat especial. A la tristesa s’hi suma una càrrega pràctica enorme: medicació, visites mèdiques, tràmits, nits sense dormir i decisions difícils sobre tractaments o cures.
En aquesta situació és freqüent que la persona cuidadora:
- Deixi de banda la seva pròpia salut, la feina, les amistats o el descans.
- Senti que no es pot permetre estar malament, perquè “ara el que importa és l’altre”.
- Experimenti culpa quan es pren un respir o quan pensa en ella mateixa.
- Acumuli un cansament que es confon amb la tristesa i la fa més difícil de sostenir.
Cuidar-se no és egoisme: és el que permet continuar cuidant. Demanar ajuda a altres familiars, acceptar recursos de suport i reservar petits espais propis protegeix tant qui cuida com qui és cuidat.
Quan la malaltia canvia la persona: Alzheimer i demències
En malalties com l’Alzheimer i altres demències, el dol anticipat té un matís especialment dur. La persona continua present físicament, però a poc a poc deixa de ser qui era: oblida noms, records compartits o fins i tot els seus propis familiars.
Això genera una sensació molt difícil d’explicar: estar perdent algú que encara és aquí. Molts familiars expliquen que senten que s’acomiaden diverses vegades, una per cada capacitat o record que desapareix. I com que no hi ha un moment clar de pèrdua, l’entorn no sempre reconeix aquest dolor.
Una cosa semblant passa amb altres malalties llargues, com alguns càncers, en què el deteriorament físic, el dolor o els canvis de caràcter transformen la relació. Donar-te permís per anomenar aquestes pèrdues, encara que la persona continuï viva, és un pas important per poder sostenir-les.
Com afrontar el dol anticipat
No hi ha una manera correcta de viure aquest procés, però hi ha algunes pautes que solen ajudar:
- Dona’t permís per sentir. La tristesa no vol dir que hagis perdut l’esperança ni que estimis menys la persona. Intentar no pensar-hi o fer-se el fort tota l’estona sol augmentar el malestar.
- Parla del que et passa. Amb algú de confiança, amb altres familiars o, si és possible, amb la mateixa persona malalta. Sovint tots dos eviten el tema per protegir-se mútuament i acaben sentint-se més sols.
- Aprofita el temps que teniu, a la vostra manera. Per a algunes persones això vol dir converses importants o demanar i donar perdó. Per a altres, simplement compartir rutines, veure una pel·lícula junts o estar en silenci. No cal que cada moment sigui transcendent.
- Centra’t en el que depèn de tu. Hi ha moltes coses que no pots controlar: l’evolució de la malaltia, els temps, els resultats de les proves. Posar-te objectius petits per a cada dia redueix la sensació de desbordament.
- Cuida el més bàsic. Dormir, menjar, moure’t una mica i mantenir algun contacte fora de l’entorn de la malaltia. No és un luxe: és el que et permet continuar dempeus.
- Reparteix la càrrega. Demana ajuda concreta (“et pots quedar dijous a la tarda?”) en lloc d’esperar que els altres te l’ofereixin.
- Sigues amable amb tu. Hi haurà dies en què perdràs la paciència o en què no tindràs forces. Això no et converteix en pitjor fill, parella o amic.
Quan demanar ajuda professional per dol anticipat
El dol anticipat no necessita tractament per si mateix, però hi ha moments en què comptar amb un psicòleg pot marcar la diferència. Convé demanar ajuda si:
- L’ansietat o la tristesa t’impedeixen funcionar en el dia a dia durant setmanes.
- Dorms molt poc, has deixat de menjar bé o notes un esgotament que no remunta.
- La culpa o els pensaments sobre la mort es tornen constants i no et deixen descansar.
- Et sents completament sol amb aquesta situació o no tens ningú amb qui parlar-ne.
- Et costa prendre decisions importants sobre les cures o l’etapa final.
- Et preocupa com afrontaràs la pèrdua quan arribi.
Si t’hi veus reflectit, no has de travessar aquesta situació sol. A Vaico Psicologia comptem amb un equip de psicòlegs a Terrassa que et pot acompanyar en el procés de dol.
Preguntes freqüents sobre el dol anticipat
És normal sentir dol quan la persona encara és viva?
Sí. El dol anticipat és una reacció freqüent quan un ésser estimat té una malaltia greu. No vol dir que t’hagis rendit ni que l’estimes menys, sinó que la teva ment comença a preparar-se per a una pèrdua que percep propera.
Quant dura el dol anticipat?
Depèn de l’evolució de la malaltia. Pot durar setmanes, mesos o fins i tot anys, i la seva intensitat sol canviar amb cada millora o empitjorament.
El dol anticipat fa que després faci menys mal?
No necessàriament. Haver tingut temps per acomiadar-se pot ajudar algunes persones, però el dolor després de la pèrdua continua sent real. Viure un dol anticipat no vol dir que el dol posterior hagi de ser més curt o més fàcil.
És dolent desitjar que el patiment del meu familiar s'acabi?
No. Desitjar que una persona estimada deixi de patir és un pensament molt habitual entre familiars i persones cuidadores. Sol néixer de l’estimació i de l’esgotament, no de la manca d’amor, encara que sovint generi molta culpa.
Quina diferència hi ha entre el dol anticipat i la depressió?
El dol anticipat és una resposta natural a una pèrdua que es veu venir, i sol conviure amb moments de connexió i sentit. Si la tristesa és constant, es perd l’interès per tot o apareixen sentiments d’inutilitat, convé consultar-ho amb un professional.
Comencem?
Contacta amb Nosaltres
Rellena el siguiente formulario y nos pondremos en contacto contigo lo antes posible.
Oriol Carbonell Valverde
Psicólogo General Sanitario
Nº Colegiado: 26324
Tenía miedo al principio y me costó confiar en él, pero si estás dispuesto a que te ayuden y dejarte ayudar, merece mucho la pena. A veces no tenemos las herramientas suficientes, ellos te las dan.
Recomiendo el centro, te cuidan y te escuchan y no te juzgan, eso se agradece.
"Un día sufriendo, es un día aprendido."
