Som conscients que moltes fòbies poden semblar estranyes o difícils d’entendre per a qui no les pateix. Però per a qui les viu en primera persona, el malestar és ben real. Un dels casos que desperta més curiositat i alhora confusió és la coneguda fòbia als forats. Sovint, les persones que la pateixen no saben posar-li nom ni entenen per què determinats patrons amb orificis els provoquen ansietat, repulsió o fins i tot atacs de pànic.
Com s’anomena la fòbia als forats?
La fòbia als forats s’anomena clínicament tripofòbia. Tot i que no està reconeguda oficialment en tots els manuals diagnòstics, molts professionals de la psicologia la consideren una fòbia específica pel grau d’angoixa que pot provocar.
Aquesta fòbia es manifesta com una reacció de rebuig, por o ansietat davant d’imatges o patrons formats per múltiples orificis petits, agrupats o repetits. Alguns exemples comuns són:
- Bucs d’abella
- Llavors agrupades en fruites o plantes
- Orificis a la pell (reals o editats digitalment)
- Corall, esponges o superfícies poroses
No cal que hi hagi cap perill real perquè es desencadeni la reacció. De fet, moltes persones reconeixen que la seva resposta és irracional, però no per això menys intensa.
Símptomes comuns de la fòbia als forats (tripofòbia)
Quan parlem de tripofòbia, no ens referim només a una sensació lleu d’incomoditat. Els símptomes poden variar d’intensitat, però sovint inclouen:
Símptomes físics de la tripofòbia
- Esclofríos o pell de gallina
- Suor
- Mareig o nàusees
- Palpitacions o taquicàrdia
- Picors o sensació que “alguna cosa es mou per la pell”
Símptomes psicològicsde la tripofòbia
- Ansietat intensa o atac de pànic
- Sensació de repulsió o fàstic
- Necessitat urgent d’apartar la mirada
- Malestar prolongat després de l’exposició a la imatge
Cal destacar que les imatges que provoquen aquests símptomes no sempre són reals: moltes vegades es tracta de fotografies editades que circulen per internet.
Possibles causes de la fòbia als forats
Encara no hi ha una causa única i definitiva per explicar la tripofòbia, però des de la psicologia s’han proposat diverses teories:
Resposta evolutiva de supervivència
Alguns científics creuen que aquests patrons poden recordar superfícies que a la natura podrien representar un perill (animals verinosos, infeccions cutànies, teixits en descomposició). Per això, la reacció podria tenir un component biològic d’evitació.
Condicionament après
En altres casos, pot haver-hi una associació negativa amb estímuls similars en el passat. Per exemple, veure una ferida infectada amb orificis o relacionar una experiència traumàtica amb una imatge semblant.
Hipersensibilitat visual o emocional
Les persones amb més sensibilitat a certs patrons visuals, textures o simetries poden sentir-se especialment afectades per aquest tipus d’imatges. També pot estar relacionat amb una tendència més gran a l’ansietat o a altres fòbies específiques.
Sigui quina sigui la causa, és important entendre que no es tracta d’una “mania” ni d’una exageració, sinó d’una reacció emocional automàtica que mereix ser tractada amb respecte.
Com superar la fòbia als forats?
Superar la tripofòbia és possible. Encara que cada cas sigui diferent, hi ha tractaments psicològics eficaços que poden ajudar-te a reduir el malestar i millorar la qualitat de vida. Per això, sempre recomanem consultar la teva fòbia amb un psicòleg especialitzat, que pugui valorar quin és el millor enfocament per al teu cas.
Afrontar la fòbia als forats
La fòbia als forats és més comuna del que sembla, tot i que moltes persones no en parlin per vergonya o per por de ser jutjades. Si tu també sents malestar davant certs patrons visuals, recorda que no estàs sol/a i que hi ha maneres efectives d’abordar-ho.
Creus que podries tenir fòbia als forats o a imatges similars? Escriu-nos. Estem aquí per ajudar-te.
Comencem?
Contacta amb Nosaltres
Rellena el siguiente formulario y nos pondremos en contacto contigo lo antes posible.
Tenía miedo al principio y me costó confiar en él, pero si estás dispuesto a que te ayuden y dejarte ayudar, merece mucho la pena. A veces no tenemos las herramientas suficientes, ellos te las dan.
Recomiendo el centro, te cuidan y te escuchan y no te juzgan, eso se agradece.
"Un día sufriendo, es un día aprendido."
