Si et preguntes què fer amb aquests pensaments recurrents que ronden per la teva ment una vegada i una altra, la millor resposta és “no fer res”. El propi fet d’intentar controlar els teus esdeveniments interns (pensaments, emocions, sentiments, sensacions…) farà que s’aguditzi el problema. Es produeix un efecte paradoxal, creiem que si ens esforcem, l’ansietat acabarà desapareixent, però en realitat passa justament el contrari.
T’has trobat mai esforçan-te per a quedar-te adormit i obtenir el resultat contràri? És similar al que ens passa quan tractem de lluitar contra l’ansietat.
Si deixo de lluitar, com puc aprendre a superar l’ansietat?
Potser tenim l’alternativa de canviar el focus d’atenció a allò que succeeix en el nostre món extern, a fer allò que realment està a les nostres mans per a intentar solucionar-ho, i d’aquesta manera no posar tota la nostra força i energia a nedar contra corrent, perquè ja t’hauràs adonat que aquesta batalla incessant pot arribar a ser molt angoixant.
De manera que, centrant-nos en el nostre món extern i en allò que és important per a nosaltres, les sensacions que ens provoca l’ansietat passaran a un segon pla.
Com podem centrar-nos en els valors sense intentar vèncer a l’ansietat
En aquest punt, resulta convenient que puguis conèixer una metàfora que podrà ajudar-te a prendre perspectiva de tot el que hem anat treballant en aquests articles.
Imagina que cadascun de nosaltres som els jardiners del nostre propi jardí.
En aquest jardí, tenim tot allò que ens importa: les àrees vitals imprescindibles de la nostra vida. Per a cada persona serà diferent segons les seves prioritats. Normalment, cadascuna de les flors simbolitzen la família, amics, entreteniments, desenvolupament personal, treball, etc. El que realment ens importa és cuidar el nostre jardí: sembrar llavors, adobar i regar les flors… En definitiva, passar temps de qualitat amb les nostres àrees vitals.
A vegades, al nostre jardí, apareixen males herbes. Les males herbes són aquests pensaments recurrents que apareixen per la nostra ment. La nostra tendència és acudir immediatament on han sortit, ja que no volem que les males herbes estiguinal nostre jardí, així que intentem arrencar-les una vegada i una altra perquè desapareguin.
Sense adonar-nos, ens veiem immersos en intentar arrencar les males herbes, passem gran part de la nostra vida intentant lluitar contra aquests, perquè no volem que hi siguin. Del que no ens adonem és que, per molt que vulguem, tornen a aparèixer una vegada i una altra, i si passem tant de temps amb les males herbes… Què passa amb les nostres flors del jardí? És possible que acabessin marcint-se perquè no dediquem el temps suficient a cuidar-les? I si adoptéssim una actitud d’observació davant aquestes males herbes? I si els solcs que fan a la terra ens ajuden a millorar la hidratació de les arrels de les nostres flors?
Et convidem a reflexionar sobre el tema i a basar-te en la teva pròpia experiència per a prendre perspectiva. Potser si canviem la nostra manera d’actuar enfront les males herbes, podem continuar gaudint de les flors del nostre jardí…
i a tu? Què et diu la teva experiència? Et llegim atentament.
Escrit per Alicia Jiménez, Psicòloga General Sanitaria i redactora de continguts.
