De fet, la por compleix una funció important: ens protegeix, ens alerta i ens ajuda a reaccionar davant situacions que percebem com a amenaçadores. No obstant això, no totes les pors funcionen de la mateixa manera. Hi ha ocasions en què el temor apareix amb una intensitat desproporcionada, es manté fins i tot quan no existeix un perill real i comença a condicionar la nostra vida. És ací quan moltes persones comencen a preguntar-se per les pors irracionals, per què apareixen i què poden fer per a gestionar-les.
Parlar d’aquest tema des d’una clínica psicològica exigeix fer-ho amb cura, amb respecte i sense judicis. Per a moltes persones, allò que des de fora pot semblar “exagerat” es viu des de dins com una cosa molt real, molt intensa i molt difícil de controlar. Per això, al llarg d’aquest article explicarem què són les pors irracionals, com diferenciar-les de les pors racionals i irracionals en termes psicològics i, sobretot, quins passos podem fer per a treballar-hi de manera segura.
A més, si en llegir sents que aquest tema connecta amb tu, és important recordar que demanar ajuda no significa debilitat. Al contrari: consultar amb professionals especialitzats pot ser l’inici d’un canvi molt valuós.
Què són les pors irracionals
Quan parlem de pors irracionals, ens referim a pors intenses que apareixen davant situacions, objectes, pensaments o estímuls que no representen un perill real o el perill dels quals és molt inferior a la reacció que provoquen. En altres paraules, la por s’activa, però ho fa de manera desproporcionada.
Això no significa que la persona “s’ho invente” ni que estiga triant sentir-ho. Al contrari, qui ho viu sol saber, en molts casos, que la seua reacció sembla excessiva, però tot i això no aconsegueix frenar-la. Aquesta és precisament una de les característiques més frustrants d’aquest tipus de por: entendre que una cosa no hauria de fer-nos tanta por i, tot i això, continuar sentint-la amb molta intensitat.
Per exemple, una persona pot experimentar una por molt elevada a pujar en ascensor, a volar, a parlar en públic, a determinats animals, a contagiar-se d’una malaltia o fins i tot a perdre el control en certes situacions. Encara que racionalment puga reconéixer que el risc no justifica aquesta reacció, el seu cos i la seua ment responen com si estiguera davant una amenaça real.
Per què apareixen les pors irracionals
No existeix una única causa. Normalment, les pors irracionals apareixen per la combinació de diversos factors:
Experiències prèvies
A vegades existeix una experiència negativa directa que actua com a detonant. Altres vegades no ha passat res greu, però sí que hi ha hagut una vivència de molt malestar que ha quedat associada a aquest estímul.
Aprenentatge i observació
També podem aprendre a tindre por observant altres persones o creixent en entorns on certs estímuls es presentaven com a perillosos.
Factors d’ansietat
Les persones amb més sensibilitat a l’ansietat, més tendència a anticipar riscos o més dificultat per a tolerar la incertesa poden ser més vulnerables a desenvolupar aquest tipus de por.
Intents de control i evitació
A més, com més evitem allò que temem, més es reforça la por. A curt termini sentim alleujament, però a llarg termini el cervell aprén que allò realment era perillós, i la por es manté o fins i tot creix.
Pors racionals i irracionals: quina és la diferència
Entendre la diferència entre pors racionals i irracionals és clau per a saber què ens està passant. No tota por és problemàtica. De fet, hi ha pors racionals que són necessàries i adaptatives.
Una por racional apareix davant un risc real o proporcional. Per exemple, tindre por si caminem per una zona insegura de nit, si un cotxe s’acosta massa ràpid o si detectem una situació clarament amenaçadora. En aquests casos, la por compleix la seua funció protectora.
En canvi, les pors irracionals es caracteritzen per una reacció que no guarda proporció amb el perill real. La por apareix amb molta intensitat, genera un malestar important i porta a evitar situacions que objectivament no són perilloses o no ho són en la mesura en què la persona ho percep.
Com distingir una por racional d’una por irracional
Encara que no sempre és fàcil veure-ho quan estem dins del problema, hi ha alguns senyals que poden orientar-nos:
Intensitat desproporcionada
La reacció emocional i física és molt més intensa del que seria esperable per a aquella situació.
Persistència en el temps
La por no apareix de manera puntual, sinó que es repeteix i es manté.
Evitació constant
La persona comença a modificar la seua rutina per a no exposar-se a allò que tem.
Interferència en la vida diària
La por afecta el treball, les relacions, la mobilitat, el descans o el benestar emocional.
Consciència d’irracionalitat
En molts casos, la mateixa persona reconeix que la seua por “no té sentit” o que és “excessiva”, però no aconsegueix manejar-la.
Aquesta diferenciació entre pors racionals i irracionals no busca invalidar allò que sentim, sinó entendre-ho millor. Que una por siga irracional no vol dir que siga menys real per a qui la viu. Vol dir que necessita ser abordada des d’una altra perspectiva.
Com es manifesten les pors irracionals
Les pors irracionals no només afecten a nivell mental. Solen implicar una resposta completa de l’organisme. Això explica per què poden resultar tan limitants.
A nivell físic
És freqüent experimentar símptomes com:
- taquicàrdia
- sensació d’ofec
- tensió muscular
- sudoració
- mareig
- molèsties digestives
- sensació de bloqueig
A nivell cognitiu
També apareixen pensaments automàtics com:
- “No podré”
- “I si passa una cosa horrible”
- “Perdré el control”
- “No seré capaç de suportar-ho”
- “He d’evitar això siga com siga”
A nivell conductual
Finalment, la conducta sol girar al voltant de l’evitació. Deixem de fer coses, busquem acompanyament constant, revisem en excés, ajornem decisions o construïm rutines senceres per a no enfrontar-nos a allò que ens fa por.
I encara que aquesta evitació ens alleuja en el moment, en realitat alimenta el problema. Per això, moltes persones senten que cada vegada tenen més por i menys marge de maniobra.
Pors irracionals: com superar-les i què podem fer
Quan algú busca “pors irracionals com superar-les”, normalment no està buscant només una explicació teòrica. Està buscant alleujament, eines i una manera realista de començar a trobar-se millor. I ací és important ser honestos: superar una por irracional no sol consistir a “deixar de tindre por de colp”, sinó a canviar a poc a poc la nostra relació amb aquesta por.
El primer pas: comprendre el problema sense jutjar-nos
Moltes persones es tracten amb molta duresa: “No hauria de sentir això”, “quina ximpleria”, “soc dèbil”, “no entenc per què em passa”. No obstant això, aquesta autocrítica afegeix més malestar al problema.
Necessitem partir d’una base més útil: entendre que la por és una resposta apresa, que té una lògica psicològica i que es pot treballar. No estem fallant. Estem reaccionant d’una manera que hui ens limita, però que té tractament.
Identificar què la manté
En molts casos, la por es manté per un cercle que funciona així:
- Apareix l’estímul o l’anticipació.
- Sentim ansietat.
- Evitem o escapem.
- Notem alleujament momentani.
- El cervell aprén que evitar era necessari.
- La pròxima vegada la por torna amb més força.
Trencar aquest cicle és fonamental.
Revisar pensaments automàtics
No es tracta d’obligar-nos a pensar “en positiu”, sinó de detectar interpretacions exagerades, catastrofistes o rígides. Preguntes com aquestes poden ajudar-nos:
- Quin perill estic anticipant exactament?
- Quines proves tinc que ocorrerà?
- Estic sobreestimant el risc?
- Estic subestimant la meua capacitat per a afrontar-ho?
Exposar-nos de manera progressiva
Aquest és un dels pilars més importants. Evitar manté la por; exposar-nos-hi, ben acompanyats i de manera gradual, ajuda a debilitar-la.
L’exposició no consisteix a forçar-nos sense preparació, sinó a acostar-nos a poc a poc a allò que temem, construint tolerància, experiència i sensació de capacitat.
Aprendre a regular l’activació
La respiració, l’atenció al cos, l’entrenament en regulació emocional i determinades tècniques psicològiques poden ajudar-nos a travessar la por sense quedar atrapats en ella.
Buscar ajuda professional
Quan la por fa temps que és present, limita la nostra vida o genera molt de patiment, demanar ajuda és especialment recomanable. En aquests casos, comptar amb psicòlegs especialistes en pors i fòbies pot ajudar-nos a entendre millor l’origen del problema i a treballar-lo amb eines eficaces i adaptades a cada persona.
Què no sol ajudar quan tenim pors irracionals
A vegades, amb tota la bona intenció, intentem resoldre la por de maneres que en realitat la reforcen. Per això convé tindre presents alguns errors freqüents.
Intentar eliminar la por completament abans d’actuar
Moltes persones pensen: “Quan deixe de tindre por, aleshores ho faré”. El problema és que, si esperem a no sentir gens de por, és possible que mai fem el pas. Sovint el canvi comença actuant amb por, no esperant que desaparega.
Buscar seguretat absoluta
Una altra trampa freqüent és intentar tindre la garantia total que no passarà res dolent. No obstant això, la vida no funciona amb certesa absoluta. Aprendre a conviure amb una part raonable d’incertesa és part del procés.
Demanar tranquil·litat constantment
Buscar confirmació en els altres pot alleujar durant una estona, però no enforteix la nostra confiança interna. A llarg termini, ens fa dependre cada vegada més d’aquesta validació externa.
Evitar de manera sistemàtica
Ja ho hem vist, però val la pena insistir-hi: evitar calma a curt termini, encara que perpetua la por a llarg termini.
Quan les pors irracionals poden convertir-se en fòbia
No totes les pors irracionals són una fòbia, però algunes sí que poden emmarcar-se dins d’aquest problema quan són molt intenses, persistents i limitants. En aquests casos, la reacció de por o ansietat és marcada, l’evitació és molt alta i la interferència en la vida diària pot ser important.
Per exemple, una persona pot deixar de viatjar, rebutjar plans, limitar la seua vida laboral o reduir les seues relacions per no enfrontar-se a allò que tem. Quan passa això, ja no parlem només de “tindre por a alguna cosa”, sinó d’un problema que mereix atenció clínica.
Ací és especialment important no minimitzar allò que passa. A vegades des de fora es pot pensar que “només ha d’enfrontar-s’hi” o que “si volguera, podria”. No obstant això, quan existeix una fòbia o una por irracional intensa, l’acompanyament psicològic marca una gran diferència
Comencem?
Contacta amb Nosaltres
Rellena el siguiente formulario y nos pondremos en contacto contigo lo antes posible.
Oriol Carbonell Valverde
Psicólogo General Sanitario
Nº Colegiado: 26324
Tenía miedo al principio y me costó confiar en él, pero si estás dispuesto a que te ayuden y dejarte ayudar, merece mucho la pena. A veces no tenemos las herramientas suficientes, ellos te las dan.
Recomiendo el centro, te cuidan y te escuchan y no te juzgan, eso se agradece.
"Un día sufriendo, es un día aprendido."
