L’ansietat pot aparèixer a qualsevol edat. No és una cosa exclusiva de l’edat adulta, ni tampoc una senyal de debilitat o de falta de caràcter. De fet, l’ansietat forma part de la nostra resposta natural de protecció: ens ajuda a anticipar perills, preparar-nos per a situacions importants i reaccionar davant d’allò que el nostre cos interpreta com una amenaça.
El problema apareix quan aquesta resposta s’activa amb massa freqüència, amb massa intensitat o en moments en què no existeix un perill real. Per això, quan ens preguntem a quina edat apareix l’ansietat, la resposta no és única. Pot aparèixer en la infància, en l’adolescència, en l’edat adulta o fins i tot en etapes més avançades de la vida.
Des del punt de vista psicològic, és important entendre que l’ansietat no sempre s’expressa igual. En un infant pot manifestar-se com irritabilitat, mal de panxa o por de separar-se de les seves figures de referència. En un adolescent pot aparèixer com bloqueig, evitació social, atacs d’ansietat o preocupació constant pel futur. En una persona adulta pot mostrar-se com tensió física, insomni, pensaments repetitius o sensació de no poder parar.
A quina edat apareix l’ansietat i per què no hi ha una única resposta
L’ansietat pot aparèixer des d’edats primerenques, tot i que no sempre es reconeix com a tal. En la infància, moltes vegades s’expressa a través del cos o del comportament, perquè els infants encara estan desenvolupant el seu llenguatge emocional. Poden sentir malestar, però no sempre saben explicar que estan preocupats, espantats o sobrepassats.
Algunes pors són normals en determinades etapes del desenvolupament, com la por a la foscor, a separar-se dels pares o a determinades situacions noves. No obstant això, quan la por és molt intensa, es manté durant molt de temps o impedeix a l’infant fer activitats pròpies de la seva edat, convé prestar-hi atenció.
En l’adolescència, l’ansietat pot fer-se més visible perquè augmenten els canvis físics, emocionals i socials. La identitat està en construcció, la mirada dels altres pesa més i la pressió acadèmica o social pot viure’s amb molta intensitat.
En l’edat adulta, l’ansietat pot aparèixer per acumulació de responsabilitats, estrès laboral, canvis vitals, problemes familiars, ruptures, dols o etapes d’incertesa. Moltes persones arriben a consulta dient: “Jo abans no era així” o “mai havia tingut ansietat fins ara”. I això pot passar, perquè l’ansietat també pot aparèixer després d’anys funcionant en automàtic.
Ansietat en la infància: com pot manifestar-se
Quan parlem d’ansietat en la infància, no sempre parlem d’un infant que diu clarament “tinc ansietat”. Moltes vegades ho expressa d’altres maneres. Pot aparèixer com plor freqüent, rebequeries, por de separar-se, rebuig a anar a l’escola, dificultat per dormir o molèsties físiques com mal de panxa, nàusees o mal de cap.
També pot observar-se en forma de necessitat constant de seguretat. Per exemple, l’infant pot preguntar moltes vegades si tot anirà bé, si els seus pares tornaran, si pot passar alguna cosa dolenta o si ha fet alguna cosa malament. En aquests casos, l’ansietat busca certeses, però mai sembla quedar-se del tot tranquil·la.
És important no ridiculitzar la por ni minimitzar-la. Frases com “això no és res” o “no tinguis por” poden fer que l’infant se senti incomprès. En canvi, podem ajudar-lo a posar paraules al que sent, acompanyar-lo de manera gradual i consultar amb un professional si l’ansietat limita la seva vida diària.
Ansietat en l’adolescència: una etapa especialment sensible
L’adolescència és una etapa en què l’ansietat pot intensificar-se. Hi ha canvis corporals, recerca d’identitat, més necessitat de pertinença i més comparació amb els altres. A més, l’adolescent comença a enfrontar-se a decisions, expectatives i exigències que poden generar molta pressió.
En aquesta etapa, l’ansietat pot aparèixer com preocupació pels estudis, por al judici, evitació social, irritabilitat, bloqueig, atacs d’ansietat, insomni o sensació de no ser suficient. A vegades, des de fora, pot semblar desinterès o mal caràcter, però per dins pot haver-hi un nivell alt de malestar.
Per això, és important escoltar sense jutjar. No sempre l’adolescent sap explicar què li passa, i moltes vegades necessita sentir que pot parlar sense rebre crítiques, sermons o solucions ràpides.
Ansietat en adults: quan apareix per primera vegada més tard
L’ansietat també pot aparèixer per primera vegada en l’edat adulta. Moltes vegades sorgeix després d’una etapa d’estrès mantingut o després de canvis importants: una ruptura, una pèrdua, un problema laboral, una malaltia, una maternitat o paternitat, una mudança o una crisi vital.
En adults, l’ansietat sol estar molt relacionada amb la responsabilitat. Feina, economia, família, parella, salut i futur poden convertir-se en fonts de preocupació constant. A més, moltes persones han après a continuar endavant sense escoltar gaire les seves emocions, fins que el cos comença a avisar.
Els símptomes poden incloure tensió muscular, insomni, cansament mental, sensació d’alerta, dificultat per respirar, pressió al pit, pensaments anticipatoris, irritabilitat o necessitat de tenir-ho tot sota control.
Quan l’ansietat comença a limitar la vida diària, afecta el descans o ens fa evitar situacions importants, pot ser recomanable acudir a un equip especialitzat en ansietat.
Ansietat en adults joves
En adults joves, l’ansietat pot aparèixer en moments de transició: començar la universitat, independitzar-se, buscar feina, iniciar una relació de parella o sentir pressió per tenir la vida definida.
Aquesta etapa pot generar molta incertesa. I quan sentim que hauríem de tenir-ho tot clar, però no ho tenim, l’ansietat pot créixer. A més, la comparació amb altres persones pot augmentar la sensació d’anar tard o de no estar fent prou.
Per què apareix l’ansietat a qualsevol edat
No existeix una sola causa per a l’ansietat. Hi pot influir la predisposició biològica, la història personal, l’estil d’aferrament, l’entorn familiar, l’estrès, les experiències difícils, l’autoexigència, la falta de descans o la dificultat per gestionar emocions.
També influeix com interpretem el que sentim. Per exemple, si notem palpitacions i pensem “m’està passant alguna cosa greu”, l’ansietat pot augmentar. Si cometem un error i pensem “això demostra que no valc”, el malestar pot intensificar-se.
Per això, des de la teràpia psicològica no només mirem els símptomes, sinó també la relació que tenim amb els nostres pensaments, emocions i sensacions corporals.
Sentir ansietat no significa que alguna cosa estigui malament en nosaltres. Significa que el nostre sistema d’alerta està activat i que potser necessitem escoltar què està passant. A vegades n’hi haurà prou amb suport emocional, canvis en hàbits i noves eines. Altres vegades serà important iniciar un procés terapèutic per comprendre l’origen del malestar i aprendre a gestionar-lo.
Comencem?
Contacta amb Nosaltres
Rellena el siguiente formulario y nos pondremos en contacto contigo lo antes posible.
Oriol Carbonell Valverde
Psicólogo General Sanitario
Nº Colegiado: 26324
Tenía miedo al principio y me costó confiar en él, pero si estás dispuesto a que te ayuden y dejarte ayudar, merece mucho la pena. A veces no tenemos las herramientas suficientes, ellos te las dan.
Recomiendo el centro, te cuidan y te escuchan y no te juzgan, eso se agradece.
"Un día sufriendo, es un día aprendido."
